This is supposed to be the last chapter in my autobiography called “How I burnt to ashes”

MARK KOZELEK – KATY SONG

Si tan solo dejaras que mi alma te trepara

Como la hiedra en busca de luz

Y nuestras sombras fueran un único ocaso.

junio 3, 2008. Uncategorized.

5 comentarios

  1. Cesc replied:

    Red House Painters – Katy Song

    Una de las canciones más bellas que jamás he escuchado… Lástima que sea incapaz de aguantar emocionalmente todo un concierto del señor Kozelek :(

  2. capgree replied:

    Preciosa, però emocionalment devastadora. No vull ni pensar en els efectes que pot tenir en ser escoltada un diumenge al vespre.

    Deu ser un exponent d’això.

  3. Cesc replied:

    Doncs imagina´t un divendres a la nit, que és quan em sembla que va tocar a l´Heliogàbal… no vaig tenir forces per anar-hi… Després veus els típics tios amb la xaqueta de pana, les ulleres de pasta negra, la camisa planxada, ben plantats, amb la xiqueta més maca del planeta, rient i xerrant com si res, pensant quina música més guay i cool… no tenen ni puta idea del que significa compondre una cançó com aquesta, ells mai sabran de què està parlant el Mark sinó no riurien els cabrons… senzillament els trencaria la cara… (disculpa que em posi així però és que no ho suporto :)

    ¿Sadcore? L´has clavada, fins i tot et diria que l´etiqueta la van inventar els crítics per a ells… no facis cas de la wikipedia perquè els grups que comenta no tenen res a veure. Low serien slowcore… tot molt core, ja veus.

    Et passo el disc de la muntanya rusa, és un clàssic, però t´aviso que no te´l posis per llevar-te al matí jeje

    Salut i república.

  4. capgree replied:

    I jo que em pensava que totes les coses que acabaven en core eren marranades…

  5. Cesc replied:

    Ben cert. Bé, totes menys en les que intervé la Maria Ozawa… :P

    A més pensa que els Low són mormons i els tios practiquen la poligàmia i tal, i després monten sectes on violen a les nenes, així que cuidadín… Recordo una entrevista en què li van preguntar al tio de Low com es que havia comptat amb un productor (l´Steve Albini) que havia grabat discos amb el títol de “Songs about fucking” i havia format part d´un grup anomenat Rapeman en honor a un comic japonés -“otros que tal”- on el protagonista era un violador… Al final van haver de canviar el nom per problemes amb les feministes i fins i tot en alguna gira a Anglaterra van tenir problemes amb els estudiants que volien boicotejar les actuacions jejeje. És que…

    Vinga, a treballar que sinó em fotran les soviets ;)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Trackback URI

A %d blogueros les gusta esto: