An Arundel Tomb

Side by side, their faces blurred,

The earl and countess lie in stone,

Their proper habits vaguely shown

As jointed armour, stiffened pleat,

And that faint hint of the absurd –

The little dogs under their feet.

Such plainness of the pre-baroque

Hardly involves the eye, until

It meets his left-hand gauntlet, still

Clasped empty in the other; and

One sees, with a sharp tender shock,

His hand withdrawn, holding her hand.

They would not think to lie so long.

Such faithfulness in effigy

Was just a detail friends would see:

A sculptor’s sweet commissioned grace

Thrown off in helping to prolong

The Latin names around the base.

They would not guess how early in

Their supine stationary voyage

The air would change to soundless damage,

Turn the old tenantry away;

How soon succeeding eyes begin

To look, not read. Rigidly, they

Persisted, linked, through lengths and breadths

Of time. Snow fell, undated. Light

Each summer thronged the glass. A bright

Litter of birdcalls strewed the same

Bone-riddled ground. And up the paths

The endless altered people came,

Washing at their identity.

Now, helpless in the hollow of

An unarmorial age, a trough

Of smoke in slow suspended skeins

Above their scrap of history,

Only an attitude remains:

Time has transfigured them into

Untruth. The stone fidelity

They hardly meant has come to be

Their final blazon, and to prove

Our almost-instinct almost true:

What will survive of us is love.

Philip Larkin


Feverfew – Answered Prayer

abril 23, 2008. Uncategorized.

13 comentarios

  1. Cesc replied:

    Philip Larkin leyendo “Una tumba para los Arundel”:

    En las Navidades de 1955, Larkin, acompañado de Monica Jones -lo más aproximado a lo que podríamos llamar su “pareja”- visitó la catedral de Chichester, donde vio esta escultura “prebarroca” del conde de Arundel y su esposa cogidos de la mano. Al final del borrador de este poema añadió Larkin: “El amor no es más poderoso que la muerte porque dos estatuas hayan estado cogidas de la mano durante seiscientos años”. (Damián Alou)

  2. Emilio replied:

    An unarmorial age

  3. Pirulacha replied:

    Feliç Sant Jordi,

    Ja té la rosa per a la seva germana? Si, serà millor el llibre, però la rosa es tot un detall :).

    Pirulacha

  4. Cesc replied:

    Gràcies Pirulacha. Jo també li desitjo un feliç Sant Jordi :)

    Doncs el cert és que encara no he trobat cap rosa prou blanca per a la meva estimada germaneta però segur que aconsegueixo alguna al llarg del dia… de totes maneres l´hauré de conservar a la nevera perquè la molt p******** (punyetera, vaja, ho aclareixo per si hi ha algun malpensat :) em fot el salt i no sé que coi farà que no pot quedar amb mi… intueixo que estarà relacionat amb alguna mena de “Homo sapiens sp. suominensis” però no li puc assegurar, millor pregunti-li a ella… Sàpiga però que jo sempre li he regalat rosa i llibre, tot i que ella sempre ha optat pel llibre -o bé dels que pesen tonelades o bé dels de dibuixets amb les paraules caigudes- i mai mai mai -no és cap paraula hawaïana, simplement és un mai enfatitzat- s´ha dignat a obsequiar-me amb una rosa… si vostè ho entén expliqui-m´ho siusplau.

    Per cert, permeti´m que li faci una pregunta. A Madrid, que com tothom sap, hi ha un sentiment de rebuig a tot el que faci olor a escudella o botifarra catalana -això darrer no ho entendré mai, com la salsitxa d´aquestes terres no hi cap enlloc, fins i tot ho diu el meu avi, que ja sap que és molt castís-, el dia de Sant Jordi també es celebra com a dia dels enamorats o tant sols és el dia del llibre i punt? Jo sempre he preferit el Jordi al Valentín, a excepció de My Bloody Valentine, que són la hòstia, encara que tornin per la pasta i a més a aquell festival ple de gambes a la planxa…

    Bé, ja no l´entretinc més que segur que tindrà ganes de prendre el sol o gaudir de les masses indomables a la cerca i captura del llibre amb més pàgines i títol més absurd… Jo no entenc perquè els ecologistes no es planten en els grans magatzems de torn i protesten per l´excessiva quantitat de paper malgastada en aquesta mena de totxos avorridíssims (a excepció de la Bíblia) tan de moda darrerament. No dic que cremin els llibres, jo em conformaria en socarrimar els mateixos autors i els seus canitxes…

    A reveure i fins la propera.

  5. Pirulacha replied:

    Bona tarda, Cesc,
    Haig dñ aclarir que el meu cap, cada any, ens obsequia amb una rosa i un llibre (ell viu a Madrid fa molts anys, però es tracta d´un home català amb arrels suecs). Bé, el día es prèn aquí com la festa del llibre, tot i que la rosa té una presència important (aquí hi han molts catalans).

    Vull aclarir que, la botifarra i l´escalivada son molt ben rebuts a la capital de l´estat, i que si té l´oportunitat de venir (jo li puc fer un “tour” castís) segur que queda prendat!! Madrid és una gran ciutat…a vegades penso que es com la germana gran de Barcelona…que sempre estàn empipades però s´estimen molt…:).

    Ens veiem a la casa de la germana petita (Barcelona).

  6. Cesc replied:

    Ostres amb el cap, essent català no sembla gaire “agarrao”. Permeti´m que li faci una altra pregunta -és que estic seguint un mètode de recessió en el temps, no té res a veure amb la màquina del temps, més aviat es tracta de fer constantment preguntes i no respondre´n gaires-, aquest jefe seu també regala llibres als seus companys d´oficina mascles? Ho dic per lo de la igualtat de gènere tan de moda darrerament… vinga, sorprengui´m.

    Celebro que la botifarra i l´escalivada siguin habituals a la capital, és bo saber-ho. Tanmateix, lo de ciutats germanes em costa de creure una mica per no dir molt, però si vostè ho diu…

    Ens veiem a casa de la nena, encara que correríem menys perill a casa meva però bé…

    Una abraçada.

  7. Pirulacha replied:

    Llibre i rosa a tothom (només son 3 homes a l´oficina).
    Fins demà. I records a la seva germana :)

  8. Cesc replied:

    :(

    Em temo que com no vingui a Milano o Genova no ens podrem veure fins d´aquí uns dies. A presto!!!

  9. Pirulacha replied:

    Se puede saber que le pasa a todo el mundo con Italia?? Es que no me voy a librar de ese país nunca!!!??

    (Hable con su hermana, ella se lo explicará mejor que yo)

    Disfrute (de lo que pueda) en Italia :).

  10. Mac LAtha replied:

    vuelve conmigo a Italia,
    estoy empezando a olvidarla……

    Crees que podremos encontrar una discoteca cutre y barata, y pasada de moda……

  11. Panda replied:

    ¿Por qué he vuelto?

    Yo venía a esta fiesta
    a olvidarlo todo
    ¿a que has venido tú?
    A ligar, supongo.

    Porque todas las fiestas son tu fiesta, cada canción es tu canción. Y todos son amigos tuyos, tus ex-novios incluídos.

    Esto siempre ha sido así:
    tú en la pista y yo en la barra
    porque

    todas las fiestas son tu fiesta, cada canción es tu canción. Y todos son amigos tuyos, tus ex-novios incluídos.

    Cuando vuelva solo a casa,
    cuando la fiesta termine.
    Cuando la noche empiece para ti
    me preguntaré
    ¿por qué he vuelto a intentarlo?
    ¿Por qué he vuelto?
    ¿Por qué he vuelto a intentarlo?
    ¿Por qué he vuelto?

  12. 360º de Separación replied:

    Qué maravilla, Feverfew y la cancioncilla para Mind The Gap. Como también lo fueron los Rileys. Su 7″ compartido busca comprador desde hace más de un mes en ebay.es. Ahora mismo no está a la venta, pero pronto volverá a salir, por un eurico de nada, una ganga para tan entrañable disco.

    Saludos,
    Manuel Soleado

  13. Cesc replied:

    Ostras, yo no tengo este disco que comentas, estaré pendiente…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Trackback URI

A %d blogueros les gusta esto: